M'en vaig de viatje a Hokkaido!

M'en vaig de viatje a Hokkaido!
Hokkaido

lunes, 28 de abril de 2014

4 Entrada 2n trimestre

Hola seguidors del meu blogger, avui estic aqui llegint un llibre que me enportat de la llibreira, el llibre es de misteri, es tracta de que 7 persones estan a dintre una casa, i d'ella no poden surtir, entremig d'aquelles 7 persones, hi ha un assasi, cada dia s'en morint un.
Cambiant de tema avui me passat tota la nit amb bomits i mal de panxa. Però resulta que avui haviem quedat per anar a comprar en el centre comercial!!!!! No se que fer si dir-li que no o anar-hi o fer-me el valent, encara falten 4 hores per anar-hi. Segurament hi anire, no la puc deixar penjada. Bueno dema ja veure lo que fare, espero que tot se solucioni.

Tornem a la rotina

Avui torno a la rutina despres d'unes vacances, no tinc gaires ganes de tornar a anar a treballar. Tornar a aixecar-me aviat, trevallar, arribar tard a casa, en resum, no tinc tan de temps com jo vull, pero bueno, encara gracies que tinc feina.
Avui estic una mica perdut no se que ma passa que cada cop que torno a la rutina desperes d'uns quants dies de vacances, m'ha costa un o dos dies per tornar-me a acostumar-me.
Estic bastan cansat, per aixo que aqui s'acava la meva entrada. Bona nit

TOT TÉ SOLUCIÓ!!!!!

Hola, com diu el titol, tot te solució, avui ella ha vingut a casa a veure que feia, la familia que m'acull s'ha enat a comprar al centre comercial. Mentres nosaltres dos ens hem quedat xerrant al menjador. Quan han arribat del centre comercial, els hi e presentat, i de seguida li han preguntat si s'ha volia quedar a sopar, com que ella no tenia res a fer ha dit que si. Em demanat pizzes, en mitja hora ja les teniem a la taula a punt de menjar, la Deborah els hi ha explicat una mica la seva vida, de que treballava, d'on venia...
Quant em acabat de sopar, le acompanyat a casa seva, nomes a l'entrada, jo ja estava cansat i tenia ganes d'anar a dormir, ja que dema m'ha tinc que aixecar aviat.
Adeu seguidors del meu blogger

S'ha acabat per sempre.

Avui no es un dels meus millor dies, no tinc ganes ni de escriure, la Deborah m'ha dit que s'en tenia que anar al seu país i que no ens tornarem a veura mai mes, jo li he dit que podriem seguir amb contacte però ella m'ha dit que no, que seria massa dificil. No se si m'ha enganyat amb algú altre. No tinc ganes de fer res. Mai m'havia pensat que m'ha enamoraria d'aquesta manera. Em rigut junts, em estat amb silenci junts, em estat enamorats, em menjat junts i moltes mes coses...
Tinc que olvidalme d'ella, recomençar, coneixre gent nova. Putser m'ha portara una mica de temps, però es igual tinc que pensar positiu.
 Igualment d'aqui dos dies m'en torno a casa, amb la meva familia, ells m'ajudaran a superar-ho.
Ara mateix m'en vaig a la biblioteca a veure si un llibre m'ajuda a no recordar-la. Encara no se quin trianr-ne pero segurament un de llarg.
Adeu seguidors del meu blogger.