4 Entrada 2n trimestre

Hola seguidors del meu blogger, avui estic aqui llegint un llibre que me enportat de la llibreira, el llibre es de misteri, es tracta de que 7 persones estan a dintre una casa, i d'ella no poden surtir, entremig d'aquelles 7 persones, hi ha un assasi, cada dia s'en morint un.
Cambiant de tema avui me passat tota la nit amb bomits i mal de panxa. Però resulta que avui haviem quedat per anar a comprar en el centre comercial!!!!! No se que fer si dir-li que no o anar-hi o fer-me el valent, encara falten 4 hores per anar-hi. Segurament hi anire, no la puc deixar penjada. Bueno dema ja veure lo que fare, espero que tot se solucioni.

Tornem a la rotina

Avui torno a la rutina despres d'unes vacances, no tinc gaires ganes de tornar a anar a treballar. Tornar a aixecar-me aviat, trevallar, arribar tard a casa, en resum, no tinc tan de temps com jo vull, pero bueno, encara gracies que tinc feina.
Avui estic una mica perdut no se que ma passa que cada cop que torno a la rutina desperes d'uns quants dies de vacances, m'ha costa un o dos dies per tornar-me a acostumar-me.
Estic bastan cansat, per aixo que aqui s'acava la meva entrada. Bona nit

TOT TÉ SOLUCIÓ!!!!!

Hola, com diu el titol, tot te solució, avui ella ha vingut a casa a veure que feia, la familia que m'acull s'ha enat a comprar al centre comercial. Mentres nosaltres dos ens hem quedat xerrant al menjador. Quan han arribat del centre comercial, els hi e presentat, i de seguida li han preguntat si s'ha volia quedar a sopar, com que ella no tenia res a fer ha dit que si. Em demanat pizzes, en mitja hora ja les teniem a la taula a punt de menjar, la Deborah els hi ha explicat una mica la seva vida, de que treballava, d'on venia...
Quant em acabat de sopar, le acompanyat a casa seva, nomes a l'entrada, jo ja estava cansat i tenia ganes d'anar a dormir, ja que dema m'ha tinc que aixecar aviat.
Adeu seguidors del meu blogger

S'ha acabat per sempre.

Avui no es un dels meus millor dies, no tinc ganes ni de escriure, la Deborah m'ha dit que s'en tenia que anar al seu país i que no ens tornarem a veura mai mes, jo li he dit que podriem seguir amb contacte però ella m'ha dit que no, que seria massa dificil. No se si m'ha enganyat amb algú altre. No tinc ganes de fer res. Mai m'havia pensat que m'ha enamoraria d'aquesta manera. Em rigut junts, em estat amb silenci junts, em estat enamorats, em menjat junts i moltes mes coses...
Tinc que olvidalme d'ella, recomençar, coneixre gent nova. Putser m'ha portara una mica de temps, però es igual tinc que pensar positiu.
 Igualment d'aqui dos dies m'en torno a casa, amb la meva familia, ells m'ajudaran a superar-ho.
Ara mateix m'en vaig a la biblioteca a veure si un llibre m'ajuda a no recordar-la. Encara no se quin trianr-ne pero segurament un de llarg.
Adeu seguidors del meu blogger.

Avui quant he arribat a casa m'he quedat pensant un rato, fins que he decidit escriure aquesta entrada. Ja he tornat del cinema i tot a estat impresionant, em anat a mirar una pel·licula romantica, quant s'ha acabat, em sortit a fer un volt pels carrers del voltan agafats de la má, ella m'ha esta ensanyant una mica de françes i ja em surten algunes paraules, no prous per fer frases, però mica en mica en vaig apranent.
Ja eren les 8:30 i jo men tenia que anar a sopar, pero ella em va proposar si volia anar a sopar per algun bar d'allà, i jo sense pensarmo vaig dir que si. Rapidament vaig trocar a la familia que m'acullia que aquella nit no aniria a sopar. Quant vam acabar de sopar, ens vam despedir amb un petó, i els dos vam dir a reveure.
Estava ilusionat, no se si aquesta relació acabara be, pero i tinc molta esperança.

1r entrada del 2n trimestre

Benvolguts amics seguidors del meu blogger, feliç 2014 a tothom, com ja sabeu aquest any no he passat el nadal amb la meva família, l'e passat a Hokkaido, amb la família que m' acull. Aquests últims 3 dies per a mi han estat espacials, tot va començar al dissabte, per a mi era un dia normal, però tot va canbiar quan vaig entrar a un bar a esmorzar, notava a algú que ma estava observant però no se qui era, de cop i volta vaig girar la mirada i sens van creuar les mirades un a l'altre, era una noia alta, d'ulls verds, tenia els cabells llargs i era rosa, de cop i volta la noia s'ha va aixecar i va vindre directa a mi, sense deixar de mir-anse, s'ha va assentar al meu canto i sa va presentar la noia era francesa, però ha estudiat 2 anys l'Espanyol. Fa 2 anys que viu a Hokkaido, per temes de feina, a partir d'aquest instant la meva vida ha cambiat per complert, ens vam passar mitja hora parlant, després d'aquesta mitja hora, vam anar a fer un vol per Hokkaido.