Aquet es el meu primer dia a Hokkaido, i encara falten uns dies per tornar cap a casa. De moment encara no fare el repotatje, entre avui i demà ho prepararé tot: informació, localitzacions del punt clau per gravar en perfecte estat els cines.

Ara mateix estic aquí davant del portàtil escrivint aquesta entrada, a punt d' anar a dinar amb la família que m' acull, m'han dit que preparerien un plat especial d'Hokkaido, però que era sorpresa. En aquets instants, estan tots tres preparant el sopar, i ja porten mitja hora prearant-lo, deu ser mès d'un plat, espero que no s'ha passin, perquè jo sóc de menja poc.

De moment m'ho estic passant molt bé, estic descobrint coses, que no havia vist o probat mai en la vida, ara mateix em quedaria aqui a viure, però segurament dintre de uns qunts dies, cambiare de opinio.

Ja sóc a hokkaido, ara mateix estic a l'aeroport, a punt de agafar l'autobús per anar a casa dede les persones que m'acullen.

Un cop, davant de la casa, he picat el timgre, i ha sortit un nen petit, que quan m'ha vist, ha critad. "Ja és aquí el convidat". De cop i volte, els pares del nen han vingut a saludar-me i s'han presentat. L'home es diu Joan, la dona, Maria i el nen, Marc. La família que m'acull és de Girona i fa uns deu anys que viu a Hokkaido per motius de feina. M'han fet passar i m'han ensenyat tota la casa, l'últim va ser la meva habitacio, que era bastat gran.

Son molt simpàtics i agradables, i en tot moment estem pendent de mi i que no em falti de res.

                                                      

A hokkaido hi fa bastanta fred, amb estius frescos i hiverns gelats, la majoria de la illa està afectada per una zona del clima continental humid i tambè per estacio plujosa, o sigui, que tot el dia tindrè que anar beb abrigat.

El bol que agafarem sera d'anar a barcelona a Fukuoka, una ciutat que està al Japò, un cop alla agafare un crauer i m'anire cap a Hokkaido. Un cop alla m'insatalare a l'hotel, i al seguet dia ja començare amb el reportatje dels cignes.

A la temporada anire a Fukuoka a Girona. Sort que al viatje mel paga l'agencia en que hi treballo. Un cop alla ja hi auran els meus familiars, que tindran miil preguntes sobre el viatje.