Mai no havia pensat que podria passar el nadal amb una família que no fos la meva, sort que m'ha tocat una família espanyola. Sincerament, he tingut sort de la família que m'ha tocat, només penso si m' hagués tocat una altra família, i que fos japonesa. Tot i que siguin espanyols, fan servir les mateixes costums que els japonesos, per tan pesaré el nadal amb els costums japoneses.
El personatge de "Papa Noel" a Hokkaido és més coneguda que aquí, hi ha homes i dones que s'ha disfressen amb barba, pantalons vermells i camisa vermella i blanca, i no podria faltar el gorró, també de color vermell i blanc.
Per ells el dia 24 és un dia especial, però els treballadors no fan festa ni al mateix dia ni el dia de después.
Generalment el primer plat, farem sushi, un plat mol típic del Japó.
El segon plat consisteix en pollastre rostit. Un menjar típic de tot Japó per nadal.
I per postres és comú menjar pastís, generalment de maduixes amb decorat en vermell i blanc, els colors del nadal, que es coneix com "chrismas cake"
Quan acabem de menjar anirem a fer un bol pels carrers decorats amb llums, i tot "Papa Noels", amb ninots de neu, els tres reis d'Orient etc.
Sincerament a Hokkaido és molt maco passar-hi el nadal, és una altra experiència nova que mai olvidaré, i segurament quan acabi aquest viatja, al cap d'un any i voldré tornar a saludar la família que m'acull. Suposo que passar el nadal aquí a Hokkaido i a més a més amb la meva família estaria molt bé, intentaré convencrels per tornar-hi l'any que bé tornem tots plegats.


                                                 

L'horari que faré sera el següent:

El dilluns gravaré els cignes entre tres i quatre hores, despres em passare entre dos i tres hores emmagatant els video que e fet.

El dimarts agafare unes altres localitzacions per gravar-les des de una altra angle d'imatje.

El dimecres aniré a l'aixiu amb les gravacions i els documents.

El dijous experimentare els cignes de molt aprop, si podem n'agaferem un per veure com es, quines parts te, de que s'alimenta,etc.

El divendres lo primer que fare sera agafar els recopilatc comenzare el meu document.
Encara no se si quina dura tindra, tambe no se quin titol li posare. Ara tinc cinc titols pero no se quin posar.

                                               

Aquet es el meu primer dia a Hokkaido, i encara falten uns dies per tornar cap a casa. De moment encara no fare el repotatje, entre avui i demà ho prepararé tot: informació, localitzacions del punt clau per gravar en perfecte estat els cines.

Ara mateix estic aquí davant del portàtil escrivint aquesta entrada, a punt d' anar a dinar amb la família que m' acull, m'han dit que preparerien un plat especial d'Hokkaido, però que era sorpresa. En aquets instants, estan tots tres preparant el sopar, i ja porten mitja hora prearant-lo, deu ser mès d'un plat, espero que no s'ha passin, perquè jo sóc de menja poc.

De moment m'ho estic passant molt bé, estic descobrint coses, que no havia vist o probat mai en la vida, ara mateix em quedaria aqui a viure, però segurament dintre de uns qunts dies, cambiare de opinio.

Ja sóc a hokkaido, ara mateix estic a l'aeroport, a punt de agafar l'autobús per anar a casa dede les persones que m'acullen.

Un cop, davant de la casa, he picat el timgre, i ha sortit un nen petit, que quan m'ha vist, ha critad. "Ja és aquí el convidat". De cop i volte, els pares del nen han vingut a saludar-me i s'han presentat. L'home es diu Joan, la dona, Maria i el nen, Marc. La família que m'acull és de Girona i fa uns deu anys que viu a Hokkaido per motius de feina. M'han fet passar i m'han ensenyat tota la casa, l'últim va ser la meva habitacio, que era bastat gran.

Son molt simpàtics i agradables, i en tot moment estem pendent de mi i que no em falti de res.

                                                      

A hokkaido hi fa bastanta fred, amb estius frescos i hiverns gelats, la majoria de la illa està afectada per una zona del clima continental humid i tambè per estacio plujosa, o sigui, que tot el dia tindrè que anar beb abrigat.

El bol que agafarem sera d'anar a barcelona a Fukuoka, una ciutat que està al Japò, un cop alla agafare un crauer i m'anire cap a Hokkaido. Un cop alla m'insatalare a l'hotel, i al seguet dia ja començare amb el reportatje dels cignes.

A la temporada anire a Fukuoka a Girona. Sort que al viatje mel paga l'agencia en que hi treballo. Un cop alla ja hi auran els meus familiars, que tindran miil preguntes sobre el viatje.

A la maleta per anar de viatge a hokkaido, hi posaria el següent:
Moltes jaquetes que abriguessin bé, perquè és un país que hi fa bastant fred. També uns quants pantalons llargs i samaretes de llana. A part de la roba, hi posaria la meva càmera per fer el repotatge dels cignes.
Tot plegat, he calculat que em costarà:
Una jaqueta de plumas: 119,95 euros
Sabates de muntanya: 40 euros
He pensat que el necessiti ja m'ho la compraré a Hokkaido.
El viatge me'l paga l'empresa on traballo, però la roba me l'he pagat jo amb una part dels diners que vaig guanyar en el reportatge anterior.

Em dic Guillem Soler. Em van posar aquest nom perquè la meva mare es pensava que hi havien pocs Guillems, però resulta que n'hi ha molts, a part d'això li agrada aquest nom.
Tinc 25 anys. Visc a Bescanó, és un poble ni massa gran ni massa petit, a mi m'agrada molt, perquè és un poble molt tranquil.
He decidit anar de viatge a Hokkaido a veure l'espectacle dels cignes, com volen i ballen enmig del glaç.
I vaig sol perquè és un viatge de treball, haig de fer-ne una gravació dels cignes per un reportatge televisiu.